POLS SAGRADA
És un anell delicat on ens embolcalles en els orígens
de l’art, on els materials, el fang, les pedres o les
pells són suports dels teus somnis.
La poesia de la teva obra està més propera a les llàgrimes
que de la trementina, més a prop de les emocions
que de les raons.
El teu traç a vegades és arravataments repetits en les
ones de l’oceà, amb les seves catàstrofes d’escuma.
És la sal invisible a la mar. Puc veure les empremtes
digitals de la teva ànima, el foc de la seva mirada mesclada
amb rostolls de blat recollit en tardors tristes o al
tall del fred, enmig de la neu de qualsevol primavera.
Això es fa amb ofici, el que avui se’ns esmuny a l’Art
Conceptual, i que tu, Antonio, omples amb originalitat.
Les teves imatges m’omplen d’enyorança d’origen.
És com si els materials fossin els teus avantpassats,
els quals viuen a les teves obres. És aquella harmonia
que somiem de la natura simple i callada, la
qual en ésser contemplada mitjançant la teva obra,
m’omple de respecte, de silenci de la brisa marina, del
fred dels penya-segats a trenc d’alba, de somnis trencats,
d’ànsies de retornar. És com si semblés que el
teu únic camí fos una tornada, un etern retorn al fons
del mar, que mai, mai, hauríem d’haver abandonat.
En els teus traços viu l’enyorança i el valor de la teva
obra, per a mi, és la invitació a reprendre el camí, per
trobar-nos amb nosaltres mateixos, amb els nostres
somnis i abraçar-los sabent que ells ja no estan sols,
perquè després de l’experiència de contemplar les
teves obres, crec poder fer com tu i acompanyar els
meus somnis amb la teva valentia.
El teu ofici està
prenyat de respecte per la natura, per aquella natura
de la qual som part, en la qual viuen juntament amb
nosaltres els somnis de tots els avantpassats. El teu
respecte s’expressa en les carícies de les terres de
color o les herbes seques que amb molta cura incorpores
a les teves obres, conscient que elles són els
avis, i els avis dels avis dels teus avis, parlant-nos
enmig dels boscos humits, de les seves ràbies, d’angoixes,
dels somriures plens de complicitat en albes
blaves.
M’ha impressionat trobar un artista, el qual sense
saber jo d’on ve, ha caminat amb mi des d’abans que
existissin els dies, en illes remotes que mai vàrem
conèixer i de les quals mai en sabrem els noms.
El que conec de la teva obra és un testimoni de la
natura que s’ha manifestat per mitjà de les teves
mans, que apel·la les nostres consciències, que ens
exigeix reconèixer-nos en la fragilitat de la nostra solitud
i ens convida a retrobar-nos en el respecte del
present etern, aquell present que enclou tot el passat
i tot el futur, on hem de conviure amb tot allò que
existeix, com ecologistes sense cap mena d’arrogància.
Això és dir bé, és beneir la teva obra, perquè
finalment, som una gota a l’oceà, som pols, però
m’has xiuxiuejat a l’oïda: “si,...pols...som pols...però
pols sagrada”.
Et felicito sincerament, per treballar en el rescat de
l’art d’origen, amb materials simples, materials orgànics
i d’altres reciclats integrant la teva obra a través
dels elements i conceptes al cicle ecològic del nostre
entorn.
Sens dubte ets a la formulació del canvi de paradigma,
com ha esta el rol dels veritables artistes. Gràcies
per la valentia d’exposar-te, per aventurar-te dins les
noves tècniques que cuiden del medi ambient de
forma innovadora i sostenible.
Orlando de Urrutia Max Peña A.
DOCTOR ARQUITECTE MDI ARQUITECTE WCC
Assessor de Sostenibilitat de la Unió Europea Assessor Cultural de la UNESCO
